Les entitats esmentades consideren que la decisió
adoptada comporta una vulneració de la presumpció d’innocència i suposa
l’aplicació al dret de protesta de doctrines preventives absolutament
contràries a l’ordenament jurídic espanyol.
Per començar, cap dels vaguistes empresonats ha estat
imputat pels fets ocorreguts a la tarda del dia 29 de març al centre de la
ciutat de Barcelona. Les acusacions, en veritat, estan centrades en la figura
dels desordres públics i dels actes contra l’autoritat. Atès que cap dels tres
joves té antecedents penals, la presó provisional resulta una mesura
especialment desproporcionada i innecessària, sobretot en relació amb unes
imputacions que, fins i tot en cas de condemna, no comportarien l’entrada a
presó dels acusats.
Per justificar la seva decisió, la Magistrada al.lega que
existeix risc de reiteració delictiva, ja que els imputats podrien alterar
l’ordre en altres esdeveniments que tindran lloc a Barcelona les properes
setmanes, com els actes del dia del treball, la cimera de bancs centrals
europeus o el partit de futbol que hauran de disputar el FC Barcelona i el RCD
Espanyol. Aquest argument és inconsistent i contrari a dret. Per tal de
no vulnerar la presumpció d’innocència, la previsió de reiteració delictiva ha
d’estar basada en dades objectives acreditades en l’expedient judicial. En
aquest cas, no hi ha cap element de pes que aboni aquesta suposició. Les
persones imputades ni tenen antecedents penals, ni s’ha acreditat que tinguin
res a veure amb el món del futbol, i encara menys que pugin arribar a exercir
el seu legítim dret de protesta de manera il.lícita i delictiva.
En realitat, tot indica que la decisió de privar de
llibertat als tres joves detinguts al matí no s’ha basat en el que puguin haver
fet, sinó en el que va succeir al capvespre als carrers de Barcelona, amb
posterioritat a la seva a la seva detenció. Resulta obvi que un raonament
d’aquest tipus obeeix a consideracions d’alarma social que obstaculitzen el
funcionament normal de l’administració de justícia, que estan clarament
prohibides a l’ordenament jurídic espanyol, i que atempten, en definitiva,
contra el principi de responsabilitat individual en virtut del qual ningú
no pot ser sancionat per fets d’altres que no hagi concertat o en què no hi
hagi participat.
Els empresonats mereixen una decisió ajustada i
proporcionada a les seves circumstàncies i als fets concrets que els hi són
imputats. Una resolució judicial de privació d’un dret tan essencial com és
la llibertat no pot justificar-se en comportaments futurs que ni un magistrat
ni la societat poden conèixer per endavant. En cas contrari, s’estaria
acceptant una deriva perillosa, que en un moment de crisi i d’ajustos severs,
comportaria la criminalització preventiva de la protesta ciutadana i la
desnaturalització de drets fonamentals per a la existència d’una societat
democràtica.
Comissió de Defensa del Col·legi d’Advocats de Barcelona
Comissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats de
Girona
Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals de
Barcelona (DESC)
Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB)
Observatori dels Sistemes Penals de la Universitat de
Barcelona
Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans (ACDDH)